La Placa al cim de la Punta de la Barrina (Foto Rosa Maria Soler)
diumenge, 24 de març del 2013
diumenge, 10 de març del 2013
PUIG D'ARQUES (535 m.)
La padrina
El grup al cim
UNA
NOVA PLACA AL SOSTRES COMARCALS
El
passat diumenge 10 de Març, 16 socis, entre ells la “pagana” de
la placa, varen muntar al cim de Puig d’Arques de 535 metres, per
tal de posar-hi la placa del Centenari que informa que aquest cim,
és
el sostre del Baix Empordà.
I
férem
la feina amb polèmica, degut a les alçades, doncs diferents mapes
donen al cim una mida de 527 metres en comptes dels 535 que segons l’
Institut Geogràfic de Catalunya, sembla que donen darrerament.
I
més
polèmica encara, quan el mateix Organisme dóna, ara com a més alt,
el Puig de les Gavarres amb 2 metres més d’alçada.
Clar
que el cim disposa d’un dels radars meteorològics de Catalunya,
amb una gran torre circular i una gran bola rodona al cap de munt que
supera i fa trontollar les mides que es puguin donar d’aquesta
muntanya i de les seves veïnes.
Però
a banda de controvèrsies, l’excursió per aquesta regió de
muntanyes arrodonides i cobertes de vegetació, va tenir el seu
encant en la visita a l’antic poble de Santa Cebrià dels Alls, on
encara queda, en restauració, una Església, una rectoria i un
castell. Aquest bonic indret ens va servir de menjador, a l’hora
de dinar desprès d’una curta, però feixuga excursió per
una llarga de pista que ens va apropar a peu del cim.
La
pujada final al cim per entre bosc d’alzines, arboç i sureres, fou
més agradable i a banda també d’un espectacular mirador de fusta
que hi ha al cim i que ens permetí veure els Pirineus i la
Mediterrània, també varem poder gaudir del Dolmen d’Arques, unes
restes megalítiques força restaurades i que varen ser el “fer
boca” a la visita a un altre Dolmen, el de la Cova de la Daina, que
férem desprès de dinar prop de la vila de Romanyà i que com a
restes arqueològiques té un valor i un entorn més favorable que el
d’Arques.
Un
dia fantàstic, amb sol i visibilitat ens va permetre gaudir de bones
vistes, les Medes, el Montgrí, la badia de Roses, el Montseny i
molts altres indrets de l’entorn. Del nord baixaven unes bromes que
impedien una vista clara dels Pirineus i que ens van fer témer que
se’ns podia espatlles el dinar, però només fou un miratge, de
retorn cap a casa els núvols no passaven de l’Alt Empordà.
Barcelona
a 12 de Març de 2013.
dimarts, 5 de març del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)