MATAGALLS (1.697.1 m.)

El grup el 24 de novembre de 2012 al cim del Matagalls

PUNTA CURULL (1.021 m.)

Els padrins

El grup

 

PUNTA CURULL (1021 m)

SOSTRE COMARCAL DE LES GARRIGUES

18 de novembre de 2012

Per: Jordi Romagosa (soci 1224)

A quarts de 8 ens anem aplegant a Pedralbes,els carrers són molls, el cel està tapat i fa cara de passar-nos l'excursió per aigua.

Al cap de poc de córrer perl'autopista es posa a ploure. Paguem el “pillatge” i entrem a Montblanc. Un cop que som al bar, ajuntem les taules i ens disposem a esmorzar.

Se'ns hi ajunten alguns companys més. Mentre anem “matant el cuc” decidim, vist el temps que està

fent, escurçar l'excursió i pujar amb els cotxes fins ben a prop del cim. Ens prenem els cafetons donem per acabada l'estada. Amb els cotxes anem fins a El Vilosell, on ens reunim amb la resta de la colla que ens hi esperava. Com que allà on anem no hi ha gaire espai per a deixar-hi els cotxes ens apinyem en quatre cotxes i amunt.

Ha arribat l'hora de la gran caminada, agafem el corriol -per cert ben enfangat- n'hi ha un que hi rellisca,

cau de cul i a banda de deixar-se el darrera del pantaló ben galdós, feina té per alçar-se, tot i l'eficaç i amable ajuda d'un parell de companys. Bo, en cosa de 20 minuts ja tothom és al cim, són 3/4 de 12, el trepant comença la seva tasca de fer forats. Uns quants cops de massa i queda ben fixada la placa i ben fixada en fotografies la imatge de tota la colla dalt del cim. No ens entretenim gaire, car si bé no ens ha plogut, el cel segueix fent cara de voler deixar anar aigua. Ara ens encaminem cap a l'ermita de Sant Miquel

de la Tosca. Tot seguint el curs del riu Set, els pollancres ens mostren la bellesa del seu color tardoral. Ja som al gran pla de Sant Miquel. Si bé no es pot dir que ens acuiti la gana, allò que dèiem del cel carregat d'aigua ens fa seure al voltant d'una de les grosses taules de pedra i començar a endrapar el dinar, hi ha qui reparteix gots de bon vi del Priorat, un altre fa córrer rodanxes de xoriço i fuet, també hi circulen t rossets de coca recapte, magdalenes, codonyat i formatge, més vi, i finalment cafès i alguns espirituosos que diu que, més que res, hom pren per les seves virtuts medicinals, en fi aquella frugalitat, austeritat i moderació que en general distingeix els àpats dels excursionistes que acaben de fer grans caminades.

S'imposa una visita a les 7 fonts que donen naixement al riu Set i que és a tocar de l'ermita i cap els cotxes.

Altre vegada tot corrent per l'autopista la pluja ens ve a visitar. Gràcies per la treva senyor amo de l'aigua

 

La placa al cim

L' anclatge

 

TOSSETA RASA (1.217 m.)

Els padrins al cím

En plena feina

L'equip al cim

COMALOFORMO (3.029 m.)

           Pel-licula
 

PEDRÓ DELS QUATRE BATLLES (2.382 m.)

                                                                                                             El grup al cim

                                                                                                                  La placaal cim

Per: Albert Sambola

Toquen les deu de la nit quan travesso la porta de casa. Fa quaranta minuts que he muntat al metro  línia blava parada Sagrada Família direcció Sants. Per la vostra informació, malgrat que no sigui d’interès general,  aquest és el camí habitual  de tornada a casa quan el meu destí ha estat anar a l’AEC  per motius varis i que ara no venen al cas. Avui dissabte dia 27 d’octubre l’he fet i desfet novament... Amb il·lusió !!!

Ha estat una decisió precipitada (per part de quatre del grup voluntàriament i un forçadament, dels deu ) però del tot conscients del risc que representava  el inventar-nos una ruta de retorn a Barcelona i..... la Seu d’Urgell tampoc està tant lluny.

Ens hem acomiadat de la família nombrosa (parella i tres infants) que regenten des da el Juny  el restaurant l’Arp de l’estació d’esquí nòrdic Tuixén- La Vansa, aconseguit per concurs i engreixar així l’escola del poble de Tuixén. Dinem els fruits condimentats de les nostres carmanyoles acompanyats d'unes amanides i un bon vi, que ens dóna xerrameca per engolir-nos en el record de quan hem assolit el cim,  fa molt poques hores, del Pedró dels Quatre Batlles (2.383 m). 

Les previsions meteorològiques no són massa optimistes.: Baixada considerable de les temperatures, vents de més de cent cinquanta  kilòmetres...etc. etc. Sense dubtar-ho  enfilem carretera i  acompanyats d’un futimé de vehicles carregats d’il·lusions per passar un dia memorable, com nosaltres, però amb finalitats diferents, ens dirigim a : Instal·lar la placa identificadora del sostre comarcal del Solsonès.

Fem la repartidora i carregem el material necessari  i el que pot ésser d’utilitat segons les característiques del terreny. Les primeres  passes a 1900 metres son fredes a l’obaga i reconfortants , ja més amunt, a la solana. Avancem alegres i satisfets de poder ensumar de nou la flaire de l’herba, el bosc i... l’amistat. Guanyem alçada amb una nova companyia.: en “Eolo”, Rei dels vents,  fill “d’Hípotes” i que viu a l’illa “ d’Eolia” juntament amb els seus sis fills i sis filles. Anem fent via juntament amb el nostre nou company “Eolo” que no para de recordar-nos les seves aptituds. Fem cim. Decidim la ubicació de la placa. N'“Eolo” ens ha netejat en un plis- plas  part dels  núvols deixant-nos albirar un espectacle paisatgístic nítid i magnífic en tres-cents seixanta graus. El Pedraforca aspectant en la distància ens acompanya. Un recer fent un mur amb pedres fa més suportable l’estada al cim. Fins ara la força del vent ens ha regalat sensacions de llibertat, però.....”Zeus”, Rei suprem de l’Olimp ha ordenat a “Eolo” un canvi d’estratègia en la meteorologia. La força del vent ens complica el retorn . Última fotografia. Retirada precipitada. Fred, molt fred. Perdem alçada i el recer del bosc ens reconforta i també ens dóna els seus fruits. Reagrupament a una cabana  fent repàs i recompte de bolets.  Retornem als cotxes. L’ambient extern és fred i agraïm l’aixopluc del restaurant L’Arp.

En aquets moments la Rosa Mª, la Neus, la Mari, la Josefina, la Carmen, en Manel, en Miquel, en Conrat, en Felip i n’Albert fem un record i enviem mentalment una abraçada a en Jordi Romagosa, patrocinador d’aquesta placa i que no ha pogut acompanyar-nos .

Encara queden molts moments per assolir d’altres cims i gaudir-ne plegats.

                                                                                    

COSTA CABIROLERA (2.603 ,80 m.)

El grup al cim

Els padrins al cim amb la placa

Mapa i track de l'ascensió